J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. Foix i Josep Carbonell. Sitges, 1971


Amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la mort de J. V. Foix, i per afegir-nos a totes les aportacions de la xarxa, la Fundació J. V. Foix ha creat aquest blog amb la finalitat de publicar al llarg d'aquest any 2012 alguns dels textos que conformen la faceta periodística de Foix que, si bé no és tan coneguda, mereix també una atenció especial.

Els articles es publicaran amb una periodicitat setmanal. També els podeu trobar al web de la Fundació:


Fundació J. V. Foix

dilluns, 17 de desembre de 2012

EXACTAMENT: NACIONAL

Qui no fulleja dimarts la premsa estrangera? (Qui, és clar, dels centenars de catalans que pledegen per la cau­sa de Catalunya com un fet nacional i no com la realit­zació d’aquest o d’aquell partit. «Els partits i els cabdills —diu, també, Masaryk— són moridors. La Pàtria és eter­na.») Havíem —havíeu— donat un cop d’ull, curiós o es­cèptic, a la premsa espanyola, (Què hi diuen els bascos? Què els gallecs? ¿Què en pensen —«què pensen fer»— els nostres parents de Valencia? ¿Què els altres de Mallor­ca?) Àdhuc la premsa del Rosselló: ¿Què els diu el cor als catalans del Rosselló, del Conflent, del Vallespir i de la Cerdanya el fet que hi ha uns veïns anomenats també catalans que ja tenen llur Parlament nacional?
Valencians i mallorquins, bascos i gallecs, han donat a les històriques eleccions de diumenge llur importància excepcional. Diríeu que s’han adonat perfectament que des d’ara la història dels pobles peninsulars, llur sort, va lligada a la política nacional de Catalunya dintre la República. (Se n’han adonat més ells que no pas la majo­ria de candidats i electors. Ofuscats per les misèries de la política interior, han oblidat uns i altres que depe­nia del resultat de les primeres eleccions nacionals, de la política exterior de Catalunya. És possible que uns i altres ni tan solament no sabien —exactament no sa­bien— que eren unes eleccions nacionals ni què eren «na­cionals»).
Qui fullejà la premsa estrangera, sí. Quins títols: El futur Parlament català; Les primeres eleccions catalanes; Catalunya ha elegit el seu primer Parlament nacional; La Catalunya autònoma elegeix el seu Parlament. Quines simplificacions: «Ha guanyat el partit nacionalista d’es­querra per majories; les minories, les obté la lliga nacio­nalista de dreta.»
De lluny, l’esdeveniment de diumenge ha pres unes proporcions més justes que no pas des d’ací. Als cro­nistes de política internacional, els sorprendria la lectura de la major part dels discursos que els candidats al Par­lament català feien en llurs mítings de propaganda electoral.
Em sembla que era Briand qui a aquests electorers esbojarrats que obliden en llurs propagandes de districte quina és exactament la missió encarregada als futurs membres del Parlament democràtic i s’entretenen a ga­llejar vanitats i «a prometre calçat nou al sagristà», els anomenava matapuces. Els matapuces, si judiquem per llur oratòria, han format aquests dies legió...
Si aquells cronistes estrangers han vist prou clar, millor, han vist tan clar com els patriotes d’ací que es tracta justament d’una «naixença» nacional, de la incor­poració d’un nou Parlament democràtic a la política eu­ropea, bé val la pena de remarcar-ho.
Sobretot per a recordar a uns i altres, als elegits i als electors catalans, que es tracta de la formació d’un Par­lament nacional, la tasca del qual no serà pas exclusiva­ment de substituir per «bimbes» les barretines dels ra­bassaires, sinó també de preparar Catalunya per a la seva política exterior, peninsular i europea.

                                    [La Publicitat, 27-XI-1932]

Cap comentari:

Publica un comentari