J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. Foix i Josep Carbonell. Sitges, 1971


Amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la mort de J. V. Foix, i per afegir-nos a totes les aportacions de la xarxa, la Fundació J. V. Foix ha creat aquest blog amb la finalitat de publicar al llarg d'aquest any 2012 alguns dels textos que conformen la faceta periodística de Foix que, si bé no és tan coneguda, mereix també una atenció especial.

Els articles es publicaran amb una periodicitat setmanal. També els podeu trobar al web de la Fundació:


Fundació J. V. Foix

dilluns, 5 de març de 2012

LA PAU PER LA LLIBERTAT


Els que neguen universalitat als moviments de reivin­dicació lingüística no ignoren, és clar, la batalla que per llur idioma lliuren els flamencs. Ni, menys que un altre, ignoren, ací, la nostra batalla. Però, ¿és prou co­neguda la lluita empresa d’alguns anys ençà pels no­ruecs contra la llengua de llurs conquistadors danesos? Cal recordar que des dels segles xvè. i xviè. la llengua nacional de Noruega ha estat substituïda pel danès fins al punt que en els segles xviiè. i xviiiè. els noruecs foren els principals representants de la literatura danesa. Ja en el temps de la Reforma el noruec era oblidat i en el segle xvè. la Bíblia en danès iniciava la literatura noruego­danesa, a la qual els noms contemporanis d’Ibsen, de Bjoernson, de Knut Harnsun, donen universalitat.
En una molt interessant revista francesa, «Nord-Sud», Maurice Bedel exposa els orígens i l’estat d’aquesta llui­ta, que va néixer durant la guerra i que ha continuat fins avui, aguditzada. Els primers canvis varen ésser dels noms de les ciutats: Cristiania, record execrable d’un con­quistador, va es devenir Oslo; Trondhjem, Nidaros; Kristiandsund, Fosna. D’ací hom va passar als noms dels ob­jectes. Els vells textos varen ésser consultats, i amb un fervor exemplar hom establia una terminologia comple­ta, en la qual no mancaven els arcaismes, com s’ha esde­vingut, poc, en el català, o com s’esdevé en l’occità literari. (Remarquem que la substitució de la literatura no­ruega per la noruegodanesa i la dels parlars occitans pel francès —oc per l— és contemporània. Remarca volun­tàriament optimista.)
El pa, la vianda, els arbres, els ocells, varen recobrar llur nom en noruec. I, per als noms moderns sense cor­respondència en els textos dels segles xvè. i xviè., els filòlegs noruecs han reeixit enginyosament per mitjà de neologismes a hores d’ara populars.
Al cap d’alguns anys —diu Bedel— Noruega ha re­cobrat, modernitzada, la seva llengua nacional, que ha esdevingut, poble feliç!, obligatòria en l’ensenyament i oficial en els afers públics. Els clàssics del país que ha­vien escrit llurs obres mestres en noruegodas han estat tradts a l’idioma nacional i hi han estat adaptades les comèdies de Holberg, les poesies de Wergerland, els drames d’Ibsen i l’himne noruec. (Puix que, cosa singular, la grandesa de la pàtria noruega ha estat exalçada, durant segles, amb la llengua dels que lhavien vençut.)
Maurice Bedel treu com una conseqüència de la guerra actual de les llengües que Europa no és prou madura per a la pau. Sense compartir la seva malenconia, creiem que la pau en l’ordre de les llengües com en el de les altres manifestacions de l’esperit vindrà per la llibertat.
                                                                                           [La Publicitat, 23-III-1930]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada