J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. Foix i Josep Carbonell. Sitges, 1971


Amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la mort de J. V. Foix, i per afegir-nos a totes les aportacions de la xarxa, la Fundació J. V. Foix ha creat aquest blog amb la finalitat de publicar al llarg d'aquest any 2012 alguns dels textos que conformen la faceta periodística de Foix que, si bé no és tan coneguda, mereix també una atenció especial.

Els articles es publicaran amb una periodicitat setmanal. També els podeu trobar al web de la Fundació:


Fundació J. V. Foix

dilluns, 13 de febrer de 2012

POETES I RETÒRICS


El tema de la poesia s’ha fet quotidià. A totes les publicacions de tipus intel·lectual hom registra el fet poètic com una de les actualitats vivents. Evasió? Retrocés? Decadència? Infantilisme? Els adversaris de la poesia com a instrument de coneixença —entre els quals cal comptar nombre de literats-poetes— cerquen un qualificatiu per a designar aquest fenomen, ben desagradable per a certs professionals de la rama. Darrerement la defensa de la poesia com a acte gratuït ha estat feta no solament pels superrealistes francesos ans també pels dissidents anglesos d’Eliot i pels irrealistes americans. Renauld de Jouvenel defineix la prosa com la manifestació d’un «reflex interessat» i la poesia com la d’un «reflex gratuït». Per a ell, «gratuïtat és el reflex que es desenrotlla en relació a ell mateix». La poesia —diu— no està limitada ni en el temps ni en l’espai. No és formal. Per això dotze vegades dotze peus, amb rima i tot, constitueixen, per ventura, dos versos, però no necessàriament una obra poètica. El poema —continua— no és una forma de la poesia. La poesia no se sotmet a cap teoria. És sobretot el fet del poeta. La poesia és individual. Pot ésser poeta qui mai no ha versificat: pot manifestar-se en realitzacions d’un ordre ben divers. «Són, doncs, poetes, segons Jouvenel, L.-P. Fargue, Paul Éluard, Philippe Souppault, Jules Supervieille, etc. No ho són els literats-poetes encara que exaltin la Fe, la Pàtria o el Pla Quinquennal.»

                                                                                  [La Publicitat, 19-X-1933]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada