J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. Foix i Josep Carbonell. Sitges, 1971


Amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la mort de J. V. Foix, i per afegir-nos a totes les aportacions de la xarxa, la Fundació J. V. Foix ha creat aquest blog amb la finalitat de publicar al llarg d'aquest any 2012 alguns dels textos que conformen la faceta periodística de Foix que, si bé no és tan coneguda, mereix també una atenció especial.

Els articles es publicaran amb una periodicitat setmanal. També els podeu trobar al web de la Fundació:


Fundació J. V. Foix

dilluns, 14 de gener de 2013

ARQUITECTURA


Un grup de joves arquitectes —Sert, Torres-Claver, Illescas, Armengou, Perales, Alsamora, Pecourt, Rodrí­guez-Arias, Fàbregues, Churruca i Puig-Giralt—, tots ells gentils en llur bell catalanesc, han obert a les generoses «Galeries Dalmau», del Passeig de Gràcia, una exposició de projectes, a la qual tenim la convicció que concorrerà tota la Barcelona intel·ligent.
En un comentari que publicàvem no fa gaires dies exposàvem el nostre punt de vista particular a propòsit de l’esperit nou en arquitectura. Aquells qui el llegiren coneixen per endavant la nostra opinió: favorables al corrent urbanista, que tendeix a considerar la ciutat, la vila, el poble com un tot orgànic: partidaris decidits de l’ordre nou; antiarqueologistes fervorosos, no caldrà in­sistir a dir que en el clos d’aquesta exposició ens hi hem trobat, com poques vegades, en el propi clos.
En els precisos moments en els quals la ciutat extre­ma la seva afecció per l’Arqueologia més desacreditada; que veiem llargàries quilomètriques de les nostres plat­ges més belles ofertes a l’absurda iniciativa d’un sol ar­quitecte negat a les més elementals nocions de l’Arqui­tectura actual; quan, gairebé de guisa oficial, hom pre­senta l’actual anarquia urbana com a característica na­cional, l’esforç dels joves arquitectes reunits a les «Ga­leries Dalmau» és per al ciutadà inatès una compensació merescuda.
No és pas aquest l’indret més avinent per a defensar sota tots els aspectes la posició tècnica i ideològica dels joves arquitectes que, amb una audàcia normal en els països atents a plantejar i a resoldre els problemes d’ur­banisme sense esperar la venia dels altres, plantegen i resolen problemes arquitectònics d’edificacions modernes amb una seriositat mereixedora del respecte de tothom.
Un poble d’estiueig a la Costa de llevant (i permeti­-se’ns exposar el nostre parer desfavorable a edificar cap casa suggerida per l’esperit nou isoladament, puix que en podria venir el descrèdit de la novella escola), una estació per a un port aeri (esplèndidament resolta), un hotel en una platja, un club d’esports, una clínica ...
No neguem que la discussió és possible —i àdhuc desitjable— davant els projectes que exposa la jove.escola. Uns homes, però, que ens ofereixen un mètode i una dis­ciplina i que, en ple desordre, mostren llur amor de la unitat, tenen per endavant l’adhesió de tots els esperits que pugnen perquè l’esperit nou informi en nosaltres totes les activitats.  

[«La Publicitat», 16-III-1929]


Cap comentari:

Publica un comentari