Un grup de joves arquitectes —Sert, Torres-Claver, Illescas, Armengou, Perales, Alsamora, Pecourt, Rodríguez-Arias, Fàbregues, Churruca i Puig-Giralt—, tots ells gentils en llur bell catalanesc, han obert a les generoses «Galeries Dalmau», del Passeig de Gràcia, una exposició de projectes, a la qual tenim la convicció que concorrerà tota la Barcelona intel·ligent.
En un comentari que publicàvem no fa gaires dies exposàvem el nostre punt de vista particular a propòsit de l’esperit nou en arquitectura. Aquells qui el llegiren coneixen per endavant la nostra opinió: favorables al corrent urbanista, que tendeix a considerar la ciutat, la vila, el poble com un tot orgànic: partidaris decidits de l’ordre nou; antiarqueologistes fervorosos, no caldrà insistir a dir que en el clos d’aquesta exposició ens hi hem trobat, com poques vegades, en el propi clos.
En un comentari que publicàvem no fa gaires dies exposàvem el nostre punt de vista particular a propòsit de l’esperit nou en arquitectura. Aquells qui el llegiren coneixen per endavant la nostra opinió: favorables al corrent urbanista, que tendeix a considerar la ciutat, la vila, el poble com un tot orgànic: partidaris decidits de l’ordre nou; antiarqueologistes fervorosos, no caldrà insistir a dir que en el clos d’aquesta exposició ens hi hem trobat, com poques vegades, en el propi clos.
En els precisos moments en els quals la ciutat extrema la seva afecció per l’Arqueologia més desacreditada; que veiem llargàries quilomètriques de les nostres platges més belles ofertes a l’absurda iniciativa d’un sol arquitecte negat a les més elementals nocions de l’Arquitectura actual; quan, gairebé de guisa oficial, hom presenta l’actual anarquia urbana com a característica nacional, l’esforç dels joves arquitectes reunits a les «Galeries Dalmau» és per al ciutadà inatès una compensació merescuda.
No és pas aquest l’indret més avinent per a defensar sota tots els aspectes la posició tècnica i ideològica dels joves arquitectes que, amb una audàcia normal en els països atents a plantejar i a resoldre els problemes d’urbanisme sense esperar la venia dels altres, plantegen i resolen problemes arquitectònics d’edificacions modernes amb una seriositat mereixedora del respecte de tothom.
No és pas aquest l’indret més avinent per a defensar sota tots els aspectes la posició tècnica i ideològica dels joves arquitectes que, amb una audàcia normal en els països atents a plantejar i a resoldre els problemes d’urbanisme sense esperar la venia dels altres, plantegen i resolen problemes arquitectònics d’edificacions modernes amb una seriositat mereixedora del respecte de tothom.
Un poble d’estiueig a la Costa de llevant (i permeti-se’ns exposar el nostre parer desfavorable a edificar cap casa suggerida per l’esperit nou isoladament, puix que en podria venir el descrèdit de la novella escola), una estació per a un port aeri (esplèndidament resolta), un hotel en una platja, un club d’esports, una clínica ...
No neguem que la discussió és possible —i àdhuc desitjable— davant els projectes que exposa la jove.escola. Uns homes, però, que ens ofereixen un mètode i una disciplina i que, en ple desordre, mostren llur amor de la unitat, tenen per endavant l’adhesió de tots els esperits que pugnen perquè l’esperit nou informi en nosaltres totes les activitats.
No neguem que la discussió és possible —i àdhuc desitjable— davant els projectes que exposa la jove.escola. Uns homes, però, que ens ofereixen un mètode i una disciplina i que, en ple desordre, mostren llur amor de la unitat, tenen per endavant l’adhesió de tots els esperits que pugnen perquè l’esperit nou informi en nosaltres totes les activitats.
[«La Publicitat», 16-III-1929]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada