A LA UNITAT PER LA CULTURA

Quan un català afecte a la causa del Catalanisme anomena pel seu nom el país natiu i diu Catalunya, no es limita a representar-se mentalment les terres que integren unes províncies administratives. En dir Catalunya, en sil·labejar el nom de la nostra contrada, el català re­generat per la fe en els seus destins projecta damunt un mapa inèdit la silueta d’una comunitat realitzada on tots els qui parlen català i els qui sense parlar-lo han ingres­sat, sota el signe de la unitat per la cultura, a tan noble assemblea, es reconeixen conciutadans amb igualtat de drets i de deures.

 Tota cultura tendeix a unir; tota pàtria tendeix a realitzar-se. Una política, si és lleial a la seva destinació d’e­xecutar per a l’eternitat, ha de servir simultàniament la cultura i la Pàtria. Sota el signe negatiu, les cultures i les pàtries es dissolen en lluites internes, en pugnes en­tre vilatges, en duels entre els capitosts de les faccions en l’assalt del poder pels incapaços, en la plebeïtzació dels valors intel·lectuals, en el menyspreu de les capacitats físiques i de les realitats morals. Sota el signe positiu en canvi, les pàtries i les cultures ordenen llurs forces físiques i espirituals, bandegen els instigadors de guerra civil, eleven la moral dels ciutadans i s’assenyalen un des­tí. La Pàtria i la Cultura exerceixen una funció irradia­dora integradora, o moren damunt arenys ombrívols tot rosegant les pròpies entranyes.

Cap ciutadà en aquesta hora de dubtes sobre quins són els destins de la col·lectivitat, si, sota el signe positiu, exerceix un domini absolut sobre el seu ésser físic o la seva realitat espiritual, no dubtarà a decidir-se: a la unitat per la cultura i a l’imperi per l’establiment d’un ordre i de la seva jerarquia. En el cas advers a la dispersió mortal per l’anivellament al ras, desintegració física substitució dels ideals integradors per les cobejances immediates materials o nihilistes en l’ordre ètic, social i polític.      

El Catalanisme que, doctrinalment és de rel mediterrània, en les seves diverses manifestacions culturals o polítiques ha tendit sempre a ordenar per a construir a projectar-se, a eixamplar-se, a integrar. Quan algú intenta de desviar-lo dels seus destins, la contrada esdevé una província agònica en una terra morta i els ciutadans s’espellussen els uns contra els altres per disputar-se els sous escassos embossats durant la servitud.

El Missatge als Mallorquins és una represa de cons­ciència. La desídia i la incúria esdevenen en els cors lleials i en les voluntats disciplinades passió d’unitat. Con­voquem els catalans insulars per tal com sense ells la Pàtria és orba. Un altre dia cridaran en nom de la cultura superior els qui, per tal com són germans de llinatge, de llengua i d’història, s’hi trobaran exclusivament repre­sentats. I els qui s’aixopluguen sota la bandera comuna perquè serà la més segura de les societats polítiques. 

Per la unitat de la cultura, pel recobrament polític i social, per la congregació de totes les gents que par­len vulgar o se senten políticament, culturalment o so­cialment representades per Catalunya, tots els fills de la terra, d’orient a occident, del litoral o de la muntanya, súbdits d’un Estat o d’un altre Estat, continentals o in­sulars, han d’ésser presents a l’hora de la realització de la Idea Catalana.

[La Publicitat, 16-VI-1936]