J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. Foix i Josep Carbonell. Sitges, 1971


Amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la mort de J. V. Foix, i per afegir-nos a totes les aportacions de la xarxa, la Fundació J. V. Foix ha creat aquest blog amb la finalitat de publicar al llarg d'aquest any 2012 alguns dels textos que conformen la faceta periodística de Foix que, si bé no és tan coneguda, mereix també una atenció especial.

Els articles es publicaran amb una periodicitat setmanal. També els podeu trobar al web de la Fundació:


Fundació J. V. Foix

dilluns, 3 de setembre de 2012

JOSEP GAUSACHS II




Quan llegiu: «... la pintura es debat en espasmes agò­nics» s’esdevé que hi doneu la vostra conformitat per adhesió als corrents antipictòrics del constructivisme ra­cionalista, o per reacció davant els quilòmetres de tela, de pintura inútil, que hom exposa d’un cap a l’altre de temporada a les galeries de Barcelona, o per esperit re­volucionari advers a totes les tendències actuals de la pintura burgesa —inclosa, ja hi ha qui ho ha dit, la pin­tura literària del surrealisme de l’escola de París. Si, menys radical en les vostres resolucions, vacil·leu, però, a donar categoria excessiva a la pintura moderna, s’esdevé que o passegeu escèptic davant tanta d’exhibició absurda, decidit, però, a aplaudir, si s’escau, els intents reeixits, o que exulteu tot d’una davant el miracle. Aques­ta exultació, possiblement lírica —no és cap censura, sinó al contrari—, després d’assenyalar que no sou cap col·leccionista de l’espècie barcelonina amb característi­ques franques d’imbecil·litat precoç, pot produir-se, per exemple, davant les pintures exposades per Josep Gau­sachs a can Valenciano. No us atraurà ni el tema; això és, no us adonareu ni del realisme del paisatge ni de la sem­blança del retrat, ni de la melangia de les platges, ni de les carns regalimants dels bodegons. Us adonareu, com els qui presenciaren, a Manresa, la Davallada de l’Espe­rit Sant en forma de globus lluminós, que sou espectador, potser únic, d’un miracle: heus ací una pintura —diríeu— ­pintada amb pintura! ¿Amb quin material, doncs, deuen pintar la majoria dels «artistes» que exhibeixen llur ma­gra nuesa pels carrerons obacs i obscens de les galeries d’art?
[La Publicitat, 20-V-1934]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada