J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. Foix i Josep Carbonell. Sitges, 1971


Amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la mort de J. V. Foix, i per afegir-nos a totes les aportacions de la xarxa, la Fundació J. V. Foix ha creat aquest blog amb la finalitat de publicar al llarg d'aquest any 2012 alguns dels textos que conformen la faceta periodística de Foix que, si bé no és tan coneguda, mereix també una atenció especial.

Els articles es publicaran amb una periodicitat setmanal. També els podeu trobar al web de la Fundació:


Fundació J. V. Foix

dimarts, 26 de juny de 2012

PRESÈNCIA DE LLULL

Hi ha un «retorn» a Llull? La commemoració del cen­tenari de la seva naixença ha permès de constatar la presència, àdhuc dins nuclis culturals modestos i de poc abast territorial, de solitaris fervorosos d’aquesta gran figura que no és de la Renaixença sinó de la Naixença catalana. Solitaris davui, això és, joves sensibilitats en les quals la lectura d’algunes de les obres del primer poeta català ha desvetllat un interès, que seria absurd de desaprofitar, pel genial polígraf. Per l’home i pel poeta.
La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya ha estat oportuníssima a tenir cura dels actes universitaris del centenari lul·lià, per tal com hi ha interessat un nom­bre de joveníssims fervorosos de la cultura catalana, es­càs si tan exigents som, però molt útil si els qui tenen compte dendegar les vocacions novelles no menyspreen aquests símptomes d’una alba que neix. La conferència de dijous d’un lul·lista tan assenyalat com mossèn Sal­vador Galmés, interessantíssima sota diversos aspectes, m’ha renovat l’esperança en la possibilitat de realització d’un projecte, gairebé d’una dèria, que vaig exposar des del vell «Monitor», ben inútilment, ai las!
Creia jo aleshores, que tenia fresca la lectura d’algu­nes obres de Llull a la Biblioteca de la Universitat, que la imponent figura de l’autor de lArbre de Sciència i del Llibre d’Amic e Amat podia cobrir amb la seva ombra un exèrcit de joves estudiosos que volguessin especialit­zar-se en la coneixença i en l’exposició dels múltiples as­pectes de la seva vida i de la seva obra. Ho creia tan ingènuament que vaig proposar la fundació dun Institut d’Estudis Lul·lians, amb seu a Barcelona, de vida prou folgada perquè els seus components poguessin reivindi­car aviat, d’una manera prou espectacular per a interes­sar-s’hi els homes de cultura, la humanitat i la universa­litat de Llul., Recordo que en la vida i en lobra de Llull trobàvem els amics redactors d’aquella publicació gaire­bé clandestina temes d’especialització per a més d’una cinquantena d’estudiosos, i les havíem assenyalades.
Galmés, en la seva conferència, ha renovat, amb més coneixença de l’obra que nosaltres, aquesta crida al jo­vent universitari. Tots els meus vots són perquè sigui escoltat. Llull és més actual que molts escriptors davui que han aconseguit un nom universal. La seva ambició d’unitat a què m’he volgut referir darrerament, el seu temperament de gran polític, el seu lirisme, les seves in­tcions genials i, sobretot, l’home, permeten, al meu entendre, de centrar la figura de Llull.
L’estudi de Llull —i com més és llegit s hi conhom— donaria a la nostra cultura un punt de referència universal.
No és pas un article de diari destinat a exposar les gairebé infinites suggerències de l’obra literària de Llull i del seu valor humà i actual. En canvi, és ben adequat per a subratllar la crida de Salvador Galmés a la joven­tut universitària. Cal tenir present, i m’he complagut a repetir-ho sovint aquests darrers temps, que les idees fonamentals del catalanisme universalista tenen el seu exponent a partir del segle tretze.
Galmés em permet, doncs, de renovar la meva ria de minyó: un Institut d’Estudis Lul·lians afavoriria rà­pidament la coneixença d’aquest geni de la nostra lite­ratura. Ortodoxos i heterodoxos de la seva doctrina, de la seva filosofia, de la seva lírica, tindrien un nom autòcton a qui referir-se en llur apostolat o en llurs contro­vèrsies. La presencia de Llull és ja una política.
[«La Publicitat», 28-IV-1933]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada