J. V. Foix
XII
EL MEU PAÍS ÉS UN ROC...
A l’estirp dels Foix, dels Torrents
El meu país és un roc
Que fulla, floreix i grana,
Franc de caça hi tinc cabana
Sense pallera ni soc.
No hi ha omeda, ni pineda,
I la nit s’ajoca, freda,
Sense brossalla ni bruc,
El cel hi venç la fatiga
I si la lluna hi espiga,
Jo peixo, dòcil, el duc.
De silencis faig el jaç
Amb boires per capçalera,
Entre els brancs de la tartera
M’acotxen vents de mal pas.
Tot aleja, pur, i avança
Per camins de deslliurança
Quan el son llumeja el cim:
Só el pastor d’una contrada
On el temps no té plomada
Ni l’home dards per al crim.
No em cal cleda, ni paranys,
Ni freturo l’orriaire;
Sota arbrats de glaç i aire
Bec a la sal dels estanys.
Pel solell i per l’obaga
Só el darrer d’una nissaga
Amb erols a tots els vents:
Tots hi són, sense misteri,
Sota creus en captiveri
En un delta de torrents.
Lliberts, i durs, amb alous,
Llur fona en rosa de cercles
Colpia el menhir dels segles
En una tardor de bous.
Oh mels pures del paratge!
Recobrar, dels meus, la imatge,
Aigua enllà de l’hort furtiu,
Molls del rou de la caverna,
Hereus de la nit eterna
Amb els astres per caliu!
Si entre els pics em puny la ment,
La flor de l’alba m’aroma
Amb clarors de l’ampla coma:
Só la pedra en calm clement
Fita en un coll de miracle,
De tots, i de mi, l’oracle;
Vaig i vinc de roc a roc
—O pasturo palets tosos
En un bosc de crits confosos—
I, en ser fosc, hi vento foc.
Els Torrents, de Lladurs, agost
de 1939
(Del llibre On he deixat les claus)
Oh! Si prudent i amb paraula lleugera...
Oh! Si prudent i amb paraula
lleugera
Sabés fixar l’imperi de la
ment,
I amb hàbils mots, la passió
naixent,
Del meu estil pogués fer
presonera;
Si, fugitiu de la faisó
estrangera,
Arromancés en dura nit,
dolent,
L’amor del Tot i del Res,
sense esment
Del fosc i el rar, i a
l’aspriva manera
Dels qui en vulgar parlaren
sobirà,
—Oh Llull! Oh March!—, i amb
claredat de signes,
Rústec però, sever, pogués
rimar
Pels qui vindran; si,
ponderats i dignes,
Els meus dictats guanyessin
el demà,
Sense miralls ni atzurs,
arpes ni cignes!
(De
Sol, i de dol)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada