La Pàtria1 és...
No pas l’atzar ni tampoc la
impostura
Han fet del meu país la
dolça terra
On visc i on pens morir. Ni
el fust ni el ferre
No fan captiu a qui es dón’
l’aventura.
La Pàtria és, oh perfecta
estructura
De la mar a Ponent, i a
l’alta serra
—Forests dels Pirineus—, on
ma gent erra!:
A Ella els cors en la justa
futura.
Sòl de beutats: la Mar és el teu signe
I els teus magnes cabdills
la feren dea;
Pagà tribut i un temps fores
insigne.
Oh vigorosa estirp! Esclava
indigna
Que cobeges viltats: Sagna,
i signa
El teu rescat, i el retorn a la Idea!
De
Sol, i de dol, 1947
1 Variant del sonet publicat a Sol, i de dol, 1947, que Foix va llegir l’any 1951 per a la col·
lecció Voces de poetas y prosistas ibéricos y latinoamericanos procedent de la Library of Congress, com explica Joan-R. Veny-Mesquida a l’article «Sobre les variants d’una versió enregistrada del poema “No pas l’atzar ni tampoc la impostura...” de J. V. Foix», publicat a
Llengua Nacional III, trimestre, 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada