Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic, i a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
De matí em plau,
amb fèrries tenalles
I claus de tub,
cercar la peça llosca
A l’embragat, o al
coixinet que embosca
L’eix, i engegar
per l’asfalt sense falles.
I enfilar colls,
seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els
guals. Oh món novell!
Em plau, també,
l’ombra suau d’un tell,
L’antic museu, les
madones borroses,
I el pintar extrem
d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i
m’enamora el vell.
Sol, i de dol, 1947
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada