Per la seva vida, per les
seves idees i no pas per haver escrit, per exemple, el capítol 79 de Doctrina
Pueril («De les arts mecàniques»), Llull fou, i resta, l’antiburgès. Els
seus ideals de contemplació foren sempre voluntat d’acció. Els seus dos anys
d’estada a Miramar foren els anys de biblioteca que han precedit l’actuació
dels grans revolucionaris.
Passió d’unitat i passió
d’amor. Com tots els grans poetes. La seva acuïtat, però, és la dels polítics
excepcionals. La seva concepció de la Catolicitat s’oposa a la interpretació
local dels catòlics nacionals d’avui. La seva condició de gran poeta no
s’oposa, en canvi, a la de gran polític (de la Ciutat de Déu). Llull fou, i
resta, l’anti-Richelieu.
Passió d’unitat i follia de
veritat. També, com tots els grans poetes, qui ama la unitat ama l’ordre. Un
ordre teològic, però endolcit per les més bigarrades follies d’amor. Tant que
s’hi desassembla i tant que s’hi assembla: Dant. Però qui ama la seva realitat
individual amb tots els seus desvaris, amb totes les seves metamorfosis
—perdoneu l’expressió— «metafísiques», és presa de les tres grans passions:
Veritat, Unitat i Catolicitat. Els seus trasbalsos d’amor il·luminen la
realitat de clarors celestes. Per això, quan proposa, encerta, i li diuen, a
Roma, foll; quan vol persuadir, l’apedreguen; quan estén els braços en abraçada
universal d’amor, el titllen, encara, de foll. Divina follia feta de plors
d’amor i de rigidesa mental!
Ningú no pot comprendre
Llull millor que la joventut espiritualista d’avui. Als drets de l’home oposa
els de la Veritat; a les gaubances materials, les de l’esperit; al transitori,
l’universal; a la quietud burgesa, la passió vivent; a la inquietud decadent,
la certitud. A l’ordre del món material i materialista, Llull és l’anticapital.
El de Marx, o els seus, i l’altre...
L’ordre pel qual llanguí
Llull refusa la jerarquia. Déu com a centre —l’Amor Infinit— i la Comunitat.
Dins aquest Comunisme espiritual, cada ésser crema amb la seva pròpia guspira
en una sola flama d’amor. La unitat dels éssers és perfecta i diríeu que per a
Llull el nostre planeta és, Natura amb animals i plantes, l’home com a
combustible, una llàntia encesa sota el nostre cel nocturn a la glòria eterna
del Creador.
El millor poema escrit en
català és, ara per ara, el Llibre d’Amic e Amat. Sospirs, llàgrimes,
llanguiments: heus ací el ritme. Per a la «rima» un dolls de mots ordenats dins
la més pura ortodòxia literària. Cada mot, hi té la dolcesa d’un plor damunt de
coixins immaterials. Com en els més bells dels estols els mots perden tot el
llast i floten damunt les planes del llibre com els més torbadors dels vegetals
aquàtics.
Per «vies sensuals i per
carrers intel·lectuals» Llull cercà l’Amat i el trobà. Cercà l’amor i en morí.
Tots els camins foren per a Llull transitables, i pedres i rostolls foren per a
ell immenses vies asfaltades damunt les quals els estels reflectien immortals
cal·ligrames arboris.
[La
Publicitat, 10-XII-1933]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada