Ho hem dit amb insistència: el Catalanisme, ultra ésser una política, és
una cultura. Més encara: el Catalanisme, en tant que moviment nacional
destinat a realitzar dins l’àrea geogràfica de les terres que parlen una
mateixa llengua la Idea catalana, és més exactament interpretat quan la
política desenvolupada pels seus representants dins les corporacions oficials
tendeix a identificar-se amb la cultura.
Tot just constituïda la comunitat catalano-balear i llançat el «Manifest
als Mallorquins» que tan bella resposta ha merescut, rebíem de València, la
noble capital del País Valencià, el programa oficial dels actes que tindran lloc
en aquella regió amb motiu de celebrar-s’hi del 26 de juliol al 2 d’agost la
quarta setmana cultural valenciana. Sota el signe de la nostra llengua, València,
per la voluntat, pel patriotisme i amb el suport dels seus fills més
assenyalats, s’incorpora al vast moviment cultural que indica la presencia
d’un nucli vital a totes les terres on es parla català. La comunitat espiritual
que uneix les comarques del País Valencià, remarcada per «Proa», entitat
organitzadora de la quarta setmana cultural valenciana, és del tot compatible
amb la comunitat cultural que uneix les diverses regions de la Pàtria, on la
unitat de l’idioma ha fet possible la gran renaixença.
Ahir mateix, els metges i els biòlegs de llengua catalana es reunien a
Perpinyà, la bella ciutat catalana capital del Rosselló, per celebrar-hi llur
novè congrés. De Barcelona, de València, de Mallorca, els nuclis de congressistes
han estat prou importants per a fer més palesa aquella alta solidaritat. En una
mateixa llengua, els metges i els biòlegs de les diverses contrades on aquella
és parlada, estableixen una organització científica que a la Catalunya central
ha tingut sempre els seus defensors més decidits. Remarquem que és un fill de
València, el doctor Corachan, qui representa el govern català i que és en català
que recorda, a Perpinyà, per a cloure el seu parlament d’obertura, el tríptic
del plorat Bofill i Mates: «València és un perfum, Catalunya una cançó, i
Mallorca una essència», i que diu: «El Rosselló és totes les coses a la
vegada.»
Per tal com València, la Catalunya del Principat, el Rosselló i les Illes parlen una mateixa llengua, és
possible la naixença —o la renaixença— d’una cultura que fa solidàries
aquestes terres. És damunt aquesta comunitat de llengua i de cultura que els temps esdevenidors, si tots
sabem ésser fills de la Idea, veuran bastir una política que farà sòlida pels
segles la magna comunitat nacional de la qual som, ja nosaltres, súbdits
devots i lleials.
Fer sensible aquesta idea —que és la Idea catalana— als fills de totes les
contrades que uneix el conreu d’una mateixa llengua, és, per ventura, una tasca
urgent. Si els catalans, els primers en llur adhesió, saben alliberar-se de
l’instint de discòrdia, permanent en aquells que no saben projectar la Pàtria
en el futur, per subordinar-se en drets i en deures a la causa de la comunitat,
als qui tenen fe en els destins de Catalunya, el més noble dels exemples.
[La
Publicitat, 26-VI-1936]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada