Qui no fulleja dimarts la premsa estrangera? (Qui, és clar, dels centenars de catalans que pledegen per la causa de Catalunya com un fet nacional i no com la realització d’aquest o d’aquell partit. «Els partits i els cabdills —diu, també, Masaryk— són moridors. La Pàtria és eterna.») Havíem —havíeu— donat un cop d’ull, curiós o escèptic, a la premsa espanyola, (Què hi diuen els bascos? Què els gallecs? ¿Què en pensen —«què pensen fer»— els nostres parents de Valencia? ¿Què els altres de Mallorca?) Àdhuc la premsa del Rosselló: ¿Què els diu el cor als catalans del Rosselló, del Conflent, del Vallespir i de la Cerdanya el fet que hi ha uns veïns anomenats també catalans que ja tenen llur Parlament nacional?
Valencians i mallorquins, bascos i gallecs, han donat a les històriques eleccions de diumenge llur importància excepcional. Diríeu que s’han adonat perfectament que des d’ara la història dels pobles peninsulars, llur sort, va lligada a la política nacional de Catalunya dintre la República. (Se n’han adonat més ells que no pas la majoria de candidats i electors. Ofuscats per les misèries de la política interior, han oblidat uns i altres que depenia del resultat de les primeres eleccions nacionals, de la política exterior de Catalunya. És possible que uns i altres ni tan solament no sabien —exactament no sabien— que eren unes eleccions nacionals ni què eren «nacionals»).
Qui fullejà la premsa estrangera, sí. Quins títols: El futur Parlament català; Les primeres eleccions catalanes; Catalunya ha elegit el seu primer Parlament nacional; La Catalunya autònoma elegeix el seu Parlament. Quines simplificacions: «Ha guanyat el partit nacionalista d’esquerra per majories; les minories, les obté la lliga nacionalista de dreta.»
De lluny, l’esdeveniment de diumenge ha pres unes proporcions més justes que no pas des d’ací. Als cronistes de política internacional, els sorprendria la lectura de la major part dels discursos que els candidats al Parlament català feien en llurs mítings de propaganda electoral.
Em sembla que era Briand qui a aquests electorers esbojarrats que obliden en llurs propagandes de districte quina és exactament la missió encarregada als futurs membres del Parlament democràtic i s’entretenen a gallejar vanitats i «a prometre calçat nou al sagristà», els anomenava matapuces. Els matapuces, si judiquem per llur oratòria, han format aquests dies legió...
Si aquells cronistes estrangers han vist prou clar, millor, han vist tan clar com els patriotes d’ací que es tracta justament d’una «naixença» nacional, de la incorporació d’un nou Parlament democràtic a la política europea, bé val la pena de remarcar-ho.
Sobretot per a recordar a uns i altres, als elegits i als electors catalans, que es tracta de la formació d’un Parlament nacional, la tasca del qual no serà pas exclusivament de substituir per «bimbes» les barretines dels rabassaires, sinó també de preparar Catalunya per a la seva política exterior, peninsular i europea.
[La Publicitat, 27-XI-1932]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada