J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. FOIX PERIODISTA

J. V. Foix i Josep Carbonell. Sitges, 1971


Amb motiu de la commemoració del 25è aniversari de la mort de J. V. Foix, i per afegir-nos a totes les aportacions de la xarxa, la Fundació J. V. Foix ha creat aquest blog amb la finalitat de publicar al llarg d'aquest any 2012 alguns dels textos que conformen la faceta periodística de Foix que, si bé no és tan coneguda, mereix també una atenció especial.

Els articles es publicaran amb una periodicitat setmanal. També els podeu trobar al web de la Fundació:


Fundació J. V. Foix

dilluns, 9 d’abril del 2012

PATRIOTES I PATRIOTERS


Pàtria, nació, Estat; patriotisme, patrioterisme; na­cionalisme llibertari, nacionalisme defensiu, naciona­lisme imperialista, etc. Conceptes prou escatits perquè calgui definir-los de nou. Amb tot, mireu: si sou ho­nestament patriota, això és, patriota bretó, o escocès, o ucraïnès, sereu acusat pels falsos «universalistes», això és, per aquells qui per damunt els drets de la pàtria posen els de l’Estat, de «patrioters». En nom d’una «unitat» estatal superior acusen els patriotes con­crets d’exacerbar el sentiment i la idea de pàtria, ge­nerosos, que ells voldrien substituir pel sentiment i per la idea d’Estat, abstractes.
I fet i fet, no són pas la pàtria irlandesa, ni la pàtria bretona, ni la pàtria ucraïnesa, les que, segons alguns, afavoreixen el nacionalisme imperialista i agressiu, característica dels Estats supernacionals. En nom de la seguretat de les seves fronteres, l’Estat fran­cès protegeix totes les manifestacions del patriotisme ultrancer i militarista; en nom de la teoria de la unitat de l’Imperi, Anglaterra extrema la seva duresa; en nom del panasiatisme, el Japó amenaça el món amb una nova guerra; en nom de la superpoblació, Itàlia posa el coturn guerrer als seus personatges bufats i tibats; en nom de la revenja, Alemanya crema d’ardor pa­triotera i els seus governants afavoreixen les manifes­tacions antipacifistes. Àdhuc en nom de l’Espanya nova hi ha qui projecta aliances i col·laboracions absurdes.
No són, però, les pàtries: són els Estats. Les pà­tries són l’únic llevat de la pau que hi ha avui a Europa. Les pàtries immediates, entengueu bé, les pe­tites nobles comunitats. Són elles tan geloses de llur llibertat com necessitades de solidaritat universal, les més aptes a comprendre la valor de la pau i les més decidides a negar-se a pertorbar-la. Només la pàtria natural sotmesa anys i segles a un Estat arrogant ha sofert prou per a estimar en les altres la seva dolor pròpia. Només ella ha sacrificat, en guerres hecatòm­biques, milers d’homes per a una causa abstracta que no era la de la defensa de la seva individualitat ame­naçada.
El patriotisme dels pobles irredempts d’avui, opo­sat al patrioterisme dels defensors d’estatismes o for­mes de govern centralistes, és la fermança més segu­ra d’una futura comunitat internacional.
Els patriotes tenen una idea molt més generosa de la comunitat peninsular que els autonomistes teòrics estranys al sentiment de Pàtria. L’Europa futura serà una solidaritat de pàtries obertes i no un ajustament d’Estats amb muralla i catapultes.
Ací i allà el patriotisme genèric, honest i pacifista, s’oposa al patrioterisme compost i abstracte, encara que s’anomeni república.
   
     [La Publicitat, 9-X-1932]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada