Tantes d’escoles! I tants de pintors! I tantes d’exposicions!
Tanmateix és cert. Però entre dogma i tendència, entre incendiaris i bombers heus ací a les Galeries Laietanes un esperit finíssim, un
dibuixant subtil, un temperament dur i graciós a la vegada, un pintor francament, decididament europeu, universal: Gausachs.
A Gausachs, l’admirem des de les seves primeres produccions plàstiques o l’impressionisme? Cubisme?
Superrealisme? Tant se val! Gira a la dreta? Tomba a l’esquerra? Què li fa! Tota la producció de Gausachs es mou
dins un mateix pla. Tant si empra la «noble matèria» com si enganxa tuberies de
plom als seus quadres, Gausachs manté les seves qualitats d’esquiador celest.
Menys vel·leïtós que Dalí —l’inèdit Dalí, malgrat tot! Menys dogmàtic que Miró,
l’enginyós pessebrista astral. Quan Barcelona es deixondirà de les tenebres que
de 1923 ençà (i encara dura) la submergeixen, les primeres clarors que il·luminaran
la seva alba novella tindran la fràgil duresa de cinc o sis pintors que més estimem,
entre els quals Gausachs.
Gausachs, o el dibuixant per a britànics
naturalitzats a Barcelona. No diem el pintor, puix que ens referim exclusivament
a la producció d’aquest artista datada a Hecho —o Fecho— (Pirineu Aragonès) a l’estiu
de 1931 i exposada del 29 de
novembre a l’11 de desembre a les Galeries Laietanes. Gausachs exposarà la seva
pintura ben aviat a la Sala Parés.
[La Publicitat, 3-XII-1931]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada